ELS
VOLTORS AFAMAÏTS
-
DATA: 3
de març de 2015
-
LLOC: a
pocs metres de la font de Salanques, als Castells.
Un
estol d’una vintena de voltors sobrevola damunt nostre fent
cercles, poc a poc aquells cercles es feien més petits i més
precisos, allunyant-se una mica cap a la nostra dreta.
Hi
havia una ombra a terra del prat, devia de ser una carcanada de vaca
morta, ja que en aquests camps hi pasturen ramats de vaques, els
quals tot l’estiu i a principis de tardor mengen a les parts altes
de les muntanyes i quan fa fred baixen a les planes. I allí van
aterrar per menjar-se el que van poder aprofitar, doncs són animals
carronyaires.
Nosaltres
ens vàrem allunyar i els espiàvem des d’un bosquet de pins i tots
junts amb petits moviments van anar menjant, fins que al cap d’una
mitja hora ja estaven tips o ens varen sentir i els vam fer por,
llavors batent les ales i fent saltats com si volguessin córrer, es
van posar a volar molt baixos fins que es van enlairar, és com si
els costés molt, com si tinguessin la panxa molt plena.
Els
voltors viuen en colònies i en nius.
Quan
al matí es formen els corrents tèrmics ascendents, es mouen per
llocs una mica elevats i es van enlairant en amplis cercles fins que
ja no es poden distingir de tant amunt que estan. Són bons
planadors, de vol majestuós i han de romandre molta estona a l’aire
per tal de descobrir l’aliment; això ho fan amb comunitat per
poder controlar el menjar de més territori. Aleshores, quan un
voltor localitza una presa o en percep un moviment sospitós que li
pot donar pistes d’on és la presa, llavor inicia un vol en descens
peculiar per avisar als altres del seu grup. Una vegada estan al
costat de l’animal mort, no mengen tots alhora, ho fan de manera
jeràrquica.
És
una au que fa uns 100cm de llargària, pesa uns 10 kg i fa uns 280cm
d’envergadura amb les ales obertes. És de color marró grisenc i
el cap i el coll són blanquinosos. Les femelles, al febrer ponen un
ou que coven uns 60 dies, i als 120 dies més el poll ja pot volar.
Família:
Accipitriformes
Gènere:
Gyps
Espècie:
Gyps
Fulvus.
Fonts
d’informació:
- Llibre: Autor: Paris, Títol: Meravellosa Fauna, Editorial: Parramón, 2a edició 1983.
- Internet: es.blackvulture-pyresnees.org/. El valor negre dels Pirineus. La Pedrera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario