Brama dels Cérvols
v Data: 22 d’Octubre de 2014.
v Lloc: Turó de la Roca de la Guàrdia al poble ”Els
Castells” 1500m.
v Hora: 17:42
v Observació: Com cada any a la tardor, al meu poble els cérvols es deixen sentir. Així
a principies d’Octubre una tarda tirant cap a la nit vàrem anar amb per un
caminet de boixos que surt del cementiri del poble i després de deu minuts o
quinze minuts, vam arribar fins a la punta d’una roca anomenada Roca Guardiola,
allí hi ha una vista molt bona dels boscos del davant, tot i que era de nit amb
focus i bona llum, vàrem veure ramats d’una vintena de cérvols lluitants amb
les seves banyes i cridar per capturar l’atenció de les femelles, ja què és l’època
dels aparellaments, així els cérvols mascles demostren la seva força
barallant-se entre ells, tot fent xocar
els seus cornaments i bramant espectacularment, alhora que furguen la terra, la
marquen amb l’orina i en delimiten el seu territori; doncs així es la brama
dels cérvols.
Els mascles tenen unes banyes ramificades,
del seu eix principal en surten diverses branques, però el número de banyes no
coincideix amb els anys que tenen com jo em pensava. Les banyes les renoven
cada any, els hi cauen sobre el març o abril i de seguida els comencen a créixer
les noves fins que cap al juny, juliol ja les tenen de nou formades del tot.
Pel que fa els seus costums, és mouen més
de matinada i vespre, per això és quan se’ls pot veure millor, a vegades puc
observar ramats de mascles, només durant l’època del zel es formen ramats
mixtos, però després els mascles ja es separen
i els més vells sobretot viuen en solitari.
El seu hàbitat són els boscos, ja siguin oberts,
tancats o amb clarianes, però amb herba, perquè els agrada més que les branques
d’arbres i arbustos.
El seu pelatges marró vermellós i al hivern
amb el fred és fa més grisós. Els cervatells més petits de sis mesos tenen unes
petites taquetes blanques disperses pel cos.
Les femelles solen pesar de 60 a 80kg i els
mascles són bastant més grans de 75 a 140kg.
Hi ha espècies semblants com la daina i el
cabirol. De daines aquí als castells no n’hi ha masses, però cabirols molts, i
no són porucs, cosa que no m’agrada perquè estan amb molt més en perill dels
seus enemics els caçadors, el meu poble pertany a un cotó de caça i a mi això
no m’agrada, ningú hauria de matar animals per esport o per diversió.
NOM LLATÍ:
- CERVUS ELAPHUS
- FAMILIA CERVIDAE dels mamífers remugants
FONTS
D’INFORMACIÓ:
Llibre:
Autor: Joaquim María García
Títol: Història de la fauna de Sòria
Editorial: Asden (Tomo1) 1995
Llibre:
Autor: Santi Llavín i Encarma Casas
Títol: Guia de les espècies Cinegètiques de
Catalunya.
Editorial: Federació Catalana de caça.
2007.
No hay comentarios:
Publicar un comentario